Blogia
Temas de actualidad

Todos somos personas

Todos somos personas

Ayer nos llegó la mala noticia del fallecimiento de dos soldados españoles en Afganistan, y a todos nos ha hecho reaccionar, pero, lamentablemente, casi a diario nos llegan noticias sobre atentados contra los ciudadanos de Afganistan donde mueren muchas personas y apenas reaccionamos. Está claro que los soldados europeos, y en concreto los españoles nos "cogen más de cerca", pero pienso que el mismo pésame merecen las víctimas afganas.

Sobre esto ya había comentarios en otro post, y me recuerda a un chiste de cierto mal gusto que a continuación escribo:

En las Azores están reunidos Blair, Bush y Aznar. Aznar que ve que Bush y Blair hablan eufóricamente se acerca y pregunta:
- ¿De qué habláis?
- Pues mira José Mari -Dice Blair. Estamos haciendo planes para la guerra y hemos decidido que mataremos a un millón de musulmanes y a un dentista.
- ¿y un dentista? -Pregunta Aznar extrañado.
- ¿lo ves Tony? - Dice Bush eufórico. Nadie pregunta por los musulmanes.

Lamentablemente este chiste refleja la realidad, y cuando en un atentado hay una víctima occidental y cien orientales, sólo nos preocupamos por el occidental, cuando las otras cien víctimas también tienen su familia, sus amigos, su vida, ... estamos demasiado deshumanizados.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

8 comentarios

NaNDo -

Si, i lo millor que els que provoquen la guerra son als que menys els salpica la sang. Envíen als soldats mentre ells están de festa en festa y fent-se fotos per a la premsa.

Pasqui -

Hui en dia qualsevol excusa sembla bona per a montar una guerra; "la llibertat", que els demés oculten armament de destrucció massiva (quan inclús tú encara en tens un major arsenal que tots ells junts), una possible amenaça terrorista (si mantens amb por a la població sempre faran el que vols).. I si estàs al cap del que s´anomena "Mon Lliure", millor que millor, sempre tindràs un ejèrcit de micos llepaculs que et seguiran incondicionalment a veure que poden pillar.

Vos sembla que és possible acabar amb les guerres? Jo crec que no, la industria del armament mou massa diners i sempre i excuses per montar guerres. Per trist que semble la guerra beneficia als interesos econòmics d´uns quants, uns quants que mouen tot el cotarro.

Declare la guerra a...

NaNDo -

Es a dir, que per a que et donen una medalla al valor t'han de matar en la guerra? cóm son les coses! En fi, a veure si algun dia donen medalla al valor en el treball als que moren en accidents de treball...

Sole -

A mi el que em fa molta gràcia és com la realesa va als soterraments. Hui ha eixit en la televisió. El rei, la reina, el príncep...tots a donar el pésame a la família, i la medalla al valor als soldats clar.

Això si ho saben fer bé..montar el paripé, pa que vegen que la realesa està ahí, "por y para España"

Agostí Tiralí -

En primer lloc, tot el meu condol pels militars. D´altra banda, vaig llegir en un article fa poquet, que lo millor per a sobreviure a una guerra és fer-se soldat. És a dir, existeix la trista proporció de que cada volta que mor un soldat, moren 30 civils...Això ha de ser així?

I que voleu que vos diga, tens raó Nando, la mort té classes. Crec que no ens hauríem d´alarmar simplement pel fet de que moren 2 soldats espanyols, sinó la totalitat de víctimes, soldats, civils , xiquets que provoquen aquestes guerres absurdes.

I segur que és una utopia, però tant de bo algún dia hi haguera una desmilitarització general i desapareguera tot el mercat armamentístic (tema important també per les despeses que els Estats realitzen en el mateix).

Salut

bunburry -

Ah, tens un enllaç al meu bloc :P

bunburry -

Les guerres sempren han estat absurdes, però a avui dia és encara pitllor: ja no hi ha guerres. Qui diria guerra a una batalla que només es produeix en un lloc, on moren només persones d'un bàndol, i tot plegat, on només hi ha un atacat i només un atacant? A Iraq no hi ha guerra, hi ha un invasió, i aquest és només un exemple d'aquest nou tipus de "guerres". Envair per un motiu econòmic i patir unes conseqüències mínimes: de vegades algún soldà mort que possiblement serà fill d'un inmigrant i que es va ficar a l'exèrcit per poder sobreviure al nou país. Si no ens toca de prop no ens importa, sembla que si no explota una bomba a casa els morts no importen; es una posició còmoda, i només quan moren els “nostres” ens preguntem què fan en aquell país que no sabem on és els soldats que paguem amb els nostres impostos. Seria pitllor si sabéssim els interesos econòmics que tenen les empreses del polítics o d’amics de polítics. I no vull parlar de les guerres oblidades, ens sorprenderiem si sabéssim tots els conflictes sanguinolents que fa anys que s’esdevenen a molts altres llocs i que els nostres governs ignoren i no pacifiquen. Què fa una guerra millor que una altra per enviar-hi tropes de pau?: els diners.

María -

Que rabia que dona eixe tema, saber que es podria fer algo per a detendre eixe fet i que ningú en el món ho fa... si val, sabem que hi han ajudes i eixes coses, pero no es suficient (ni deuria ser necesaria eixa ajuda), deberien penjar de les orelles (o dels ous, seria millor tortura) als politics i les forçes dels estats que permitixen que aixó pase...
Jo no entenc com estan en la epoca que estem, encara poden existir les guerres. Panda de incults, racistes i retrasats (sense intenció de ofendre als retrasats que no poden evitar ser-ho)
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres