Crisis en la Casa Blanca

Manipulación, ambición, mentiras, tensión, ... podrían ser los ingradientes de una novela o una película, pero no es así, es la realidad. Tras las recientes noticias del diario Marca en las que se demuestra el "pucherazo" en la polémica asamblea en la que se aprobaron las cuentas del ejercico anterior del Real Madrid, Ramón Calderón, hasta hoy, presidente del club blanco, ha decidido presentar su dimisión al nos realizar con éxito los regates que ha intentado para esquivar las informaciones del diario Marca.

El citado diario publicó una lista de falsos compromisarios que votaron a favor de la aprobación de las cuentas del ejercicio anterior. El diario Marca no sólo dio nombres, sino un detallado informe de cada uno de ellos en el que se mostraban fotos, número de socio (algunos ni siquiera lo eran), relación con Ramón Calderón y su familia, etc. El propio Calderón lo negó en rueda de prensa, pero al día sigueinte el diario Marca volvió a publicar datos que contradecían las palabras del presidente dejándolo en evidencia, y al final no le ha quedado más escapatoria que dimitir.

En la rueda de prensa en la que Ramón Calderón ha oficializado su dimisión y ha cedido el puesto a Vicente Boluda, ha negado de nuevo las informaciones de los medios de comunicación y ha afirmado que la razón por la que deja el cargo es por consejos familiares. Durante el momento en que mentaba a su familia no ha podido contener las lágrimas.

Es curioso que en pocos días va a haber dos tomas de posesión en las casas blancas, el de Vicente Boluda (de manera provisional hasta la celebración de elecciones) en la Casa Blanca madridista y el de Barak Obama en la Casa Blanca de Washington Dc.

2 comentarios

[Pasqui - 25 de enero de 2009 - 11:58]

Estic completament d'acord amb el Bunburry.

Donant-li tanta publicitat a temes com aquests (que per cert a mi me la bufa el que passe amb el Real Madrid) fa que altres, potser més importants, passen desapercibits.

Per cert, la foto que has posat es collonuda :-D

[bunburry - 17 de enero de 2009 - 13:38]

Això demostra el grau de banalitat de l'ésser humà. El futbol, (modo irionia on) aquest tema tan decisiu per les nostres vides, tant que ens aporta i ens dóna (modo irionia off). A banda de la utilització que hagin pogut fer els diversos presidents del Reial Madrid per aprotitar-se'n econòmicament parlant, cosa que no nego, he dir que no m'importa. Tanmateix la notícia s'ha escampat per tot arreu (arreu de món fins i tot) com pòlvora la nit de Cap d'Any. És condició humana aquella de treure tot el partit que puguem a les posicions de poder davant una gran entitat, com siguin empreses (els clubs de futbol ho són), organismes polítics (ajuntaments, cambres autonòmiques, etc.) Tots sabem (perquè és vox populi) dels afers turbis que es fan en tots aquests llocs, però ho accetem com a preu a pagar. ¿No és més greu que robin als ajuntaments els diners públics? ¿No ho és que ho facin els bancs amb els nostres diners? ¿No és patètic saber que el Govern és corrupte i se n'aprofita? ¿No es vergonyós que això passi i no fem res per fer-los fora o donar oportunitats a uns altres? No, està clar que no, està clar que el més important és que el president d'un club de futbol (el més gran, tot el que vulgueu, pero al cap i a la fi només un punyeter club de futbol) hagi amanyat una assamblea que a molts ni ens interessa ni res semblant. Això omple fulles senceres dels diaris i ens interessa a tots, però davant el que realment ens afecta tanquem els ulls.

Quina parrafada, mare!